Divendres, un dia abans, em van trucar per veure si volia anar a la capçalera de la manifestació portant la senyera. Amb tota la meva incredulitat vaig dir que si, ja que igualment volia anar, així que si podia ser just a davant doncs molt millor.
Efectivament, després de quedar una mica abans del començament per reunir-nos tots els que portaríem la senyera i donar-nos les acreditacions per poder entrar a l'interior de la zona de capçalera, vaig poder agafar la gran senyera que portaríem pel Passeig de Gracia.
Des de aquest lloc de privilegi vaig poder observar perfectament la manifestació, tant als presidents i ex-presidents de la generalitat i del Parlament , com als polítics just col·locats a darrere, com i sobretot, la actitud de la gent que s'abocava per veure i cridar consignes als polítics.
Si alguna cosa em va quedar clar, es que la gent està farta del menyspreu que rebem d'Espanya i d'alguns (per no dir tots) els polítics.
Els ciutadans de Catalunya, i vull deixar clar que no em refereixo únicament als catalans de tota la vida, ja que vaig veure un munt de gent de fora, tant de països molt llunyans com gent que va vindre fa temps d'Espanya i estan farts d'espoliacions i de pagar més per rebre menys!
Catalans som tots els que visquem, treballem i lluitem per viure en una Catalunya millor.
Crec que va ser tota una festa, en la que van acudir famílies senceres, des de nadons fins a besavis. Tota una festa democràtica demanant a crits la INDEPENDÈNCIA de Catalunya d'una vegada per totes.
Aquesta manifestació ciutadana ha de ser un punt d'inflexió per a que els nostres polítics s'adonin del que volen els seus ciutadans (votants) i comenci un gir en les relacions Catalunya-Espanya.
Dissabte 10 de juliol de 2010, aquesta es la data que (espero) marcarà un abans i un després en la historia de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada