Aquest diumenge vam fer la ruta a "Ca l'Andorrà", a Castellfollit de Boix.
Es una ruta llarga, al final van ser 60 quilòmetres, i des d'Òdena a Castellfollit no vam parar de fer pujades. Una vegada arribem a Castellfollit, pràcticament no hi ha pujades, però del cansament que portes, es fa difícil arribar a casa.
En arribar a Òdena, ens vam trobar l'agradable sorpresa (foto, fixeu-vos bé) de que el cel estava ple de globus aerostàtics que tacaven el cel de tota mena de colors.
Al arribar al cim (mai millor dit) vam fer una pausa per descansar i esmorzar una mica. Les forces estaven als mínims i aquesta pausa ens va anar perfecte.
Des de aquest indret, es veu una autèntica vista panoràmica de la comarca de l'Anoia.
Després de la pausa vam continuar la ruta, en teoria de baixada, però alguns teníem les forces pel terra i qualsevol pujadeta sents feia un infern. A Montserrat Park vam tenir que aturar-nos novament per prendre una Coca-Cola i poder fer el camí de tornada amb una mica de la "chispa de la vida".
Ruta:
Vallbona d'Anoia, camí Ral, La Rata, La Pobla de Claramunt, Els Plans d'Arau, Òdena, Cal magí, Cal Xesquet, Castellfollit de Boix (esmorzar), Maians, Montserrat Park, La Font de Ferro, La Pobla de Claramunt, La Rata, camí Ral i Vallbona d'Anoia.
Distància: 60 Km
Temps: 3h 57'
Velocitat mitjana: 14,95 Km/h
Avui em anat a Carme, per l'ermita de Collbàs.
Només em sortit 5, i com que anàvem junts i pràcticament al mateix ritme, no em fet aturades (per esperar a la gent) i a les 11 ja havíem tornat a Vallbona.
Fins al dipòsit d'aigua de Vilanova del Camí, el temps estava una mica ennuvolat, el que ens a ajudat a pujar millor. Des de el dipòsit ens a donat el sol, però tampoc era un sol abrasador i em anat tirant prou bé.
A l'ermita de Collbàs, com es habitual, ens em aturat per esmorzar i fer-la petar (foto).Una vegada reiniciat la ruta, ens em aturat un moment a Carme per agafar aigua i ja no ens em tornat a aturar fins arribar a Vallbona.
Ruta:
Vallbona d'Anoia, camí Ral, La Rata, La Pobla de Claramunt, Castell de Claramunt, dipòsit d'aigua, santuari de Collbàs, Carme, Les Esplugues, Vilanova d'Espoia, casa dels enanitus, Cabrera d'Anoia, camí Ral i Vallbona d'Anoia.
Distància: 32 km
Temps: 2h 11'
Velocitat mitjana: 14,47 Km/h
Avui em fet la ruta a Òdena.
A sigut una ruta amb "sorpreses", primer ens vam trobar un petit cocodril (o caiman), la gent no en te prou de tindre un gos o un gat de mascota???
Tot seguit, l'Alfons va punxar, al mateix lloc que punxa sempre!, i després d'una estona barallant-nos per com s'havia d'inflar la roda, al final ho vam aconseguir. Com podeu comprovar a la foto, el clau no està malament...
De tornada cap a casa, a la alçada de la paperera de La Pobla de Claramunt, la gran majoria vam decidir que era massa aviat per arribar (las 10:30), i vam canviar el final de la ruta per fer-la una mica més llarga.
Vam pujar pel camí davant de la paperera cap a el Xaró, vam continuar pel camí rural asfaltat, la casa dels "enanitus" i des de dalt de tot de Cabrera d'Anoia vam fer la baixada fins el pont de Capellades que porta a l'estació de tren. Des de llavors, com sempre, pel camí Ral i arribada a Vallbona.
El Valencia, que no va voler allargar la ruta i va continuar per La Rata, resulta que també va punxar, amb un altre clau que déu n'hi do!. Al final, mentre reparava la roda, resulta que ens vam tornar a trobar al pont de Capellades, just on nosaltres fèiem la baixada des de Cabrera.
Ruta:
Vallbona d'Anoia, camí Ral, La Rata, La Pobla de Claramunt, Els Plans d'Arau, Mas de Ca n'Aguilera de la Costa (esmorzar), Òdena, aeròdrom, Els Plans d'Arau, La Pobla de Claramunt, El Xaró, camí rural asfaltat, casa dels enanitus, Cabrera d'Anoia, camí Ral i Vallbona d'Anoia.
Distància: 38,40 Km
Temps: 2h 30'
Velocitat mitjana: 15,30 Km/h
Diumenge vam passejar per l'Alt Penedès. Vam passar per davant d'un munt de caves i de vinyes, vam anar com no, fins Sant Sadurní d'Anoia.
El dia va acompanyar i a primera hora feia un aire fresquet que era d'agrair, després va fer bastant calor, però en aquestes dates ja es normal.
Ruta:Vallbona d'Anoia, Piera, Can Claramunt, Can Bou, Monistrol, Can Catasús, caves Codorniu, Sant Sadurní d'Anoia, BP-2151 (esmorzar), Can Cardús, El Torrent, Sant Jaume Sesoliveres, El Bedorc, Mas Bonans i Vallbona d'Anoia.
Distància: 46,40 Km
Temps: 2h 52'
Velocitat mitjana: 16,13 Km/h
La setmana vinent es "sortida lliure" així que ja podeu pensar on voleu anar, fins diumenge a les 8 a Cal saumell
Aquest diumenge vam anar a Castellolí.
Vam sortir a les 8 en punt, ja que la gent volia tornar d'hora per poder anar als actes de la "Festa del Roser", i efectivament, abans de les 12 ja eram de tornada a Vallbona.
A la sortida feia una mica de fresca, però després va sortir el sol i va fer molta xafogor. Per esmorzar vam trobar un joc a l'ombra que s'estava molt fresquet i quasi ens quedem allà a viure.La ruta:
Vallbona d'Anoia, camí Ral, La Rata, La Pobla de Claramunt, El Masset, Circuit Mototerra de Castellolí, N-IIa, Centro Retro, Can Aguilera de la Costa (esmorzar), Raval d'Òdena, aeròdrom, Els Plans d'Arau, La Pobla de Claramunt, La Rata, camí Ral i Vallbona d'Anoia.
Distància: 38,58 Km
Temps: 2h 36'
Velocitat mitjana: 14,8 Km/h
Fins el proper diumenge!
Diumenge, després de fer una volta amb bici per Castellolí (i d'una bona dutxa), van començar amb una cercavila de Gegants i Grallers, més l'actuació dels "Falcons de Vilafranca" que van fer uns castells molt macos.
A la tarda, ja més tranquils, van fer animació infantils pels menuts de la casa. Amb les titelles i pallassos, els nens s'ho van passar pipa.
I ja al acabar l'actuació, van repartir pa i xocolata per arrodonir la tarda.
Aquests, han sigut alguns del actes de la Festa del Roser 2009, però com us podeu imaginar aquestes festes son més amplies i no puc col·locar en aquest bloc tots els actes. Demà mateix fan els actes més importants i que donen aquest tarannà singular a aquestes festes, com son la "processó" el "llevant de taula" i el "treure ball".
Això ha sigut un bocí, si us a agradat ja sabeu, l'any vinent passeu uns dies per Vallbona d'Anoia i gaudiu d'unes festes singulars i entranyables.
Dissabte a les 10 del matí, va començar a arribar gent a la plaça de l'església. Des de nens petits, fins a gent ben gran, amb bici o caminant, però tots amb l'il·lusió de fer alguna cosa positiva, ecològica i bona per al conjunt de les persones que viuen a Vallbona d'Anoia.
Només arribar ens van obsequiar amb una samarreta commemorativa de la "Setmana del Medi Ambient", i una vegada col·locades ens vam dirigir cap al "Camí Ral".
Per començar, vam agafar bosses buides i les anàvem omplint de deixalles de tota mena (llaunes, ampolles, papers, etc...).
A mida que s'omplien les bosses, les deixàvem a un cantó del camí, i continuàvem omplin d'altres.
Quant trobàvem alguna deixalla massa gran o pesada per ficar-la a la bossa, les col·locàvem igualment a un cantó del camí.
Una vegada vam arribar al final del camí, vam descansar uns moments, i vam fer mitja volta per tornar pel mateix camí, però ara amb un remolc, on anàvem ficant les bosses que anteriorment havíem deixat pel camí.
Una vegada tornats a la plaça i veure una mica d'aigua a la font, vam dirigir-nos cap als contenidors, per anar col·locant totes les deixalles (el remolc era ple fins a dalt) al seu contenidor corresponent, i d'aquesta manera, a més de netejar el Camí Ral, vam reciclar tots els materials obtinguts.
Per finalitzar, ens esperava una performance sobre el reciclatge.
Es molt maco comprovar que hi ha gent que desinteressadament està disposada a ajudar, en la mida del possible, als altres. En aquest cas a sigut "un camí", un camí públic, es a dir de tots i per a tots, netejant el que altres havien llençat abans. Es per això que avui vull repetir una frase molt cèlebre i molt certa...
no es més net el que més neteja
sinó el que menys embruta
... i això es una cosa que ens em d'aplicar tots, tant el poble en general, com cada un de nosaltres en particular, ja que només amb la suma de cada un de nosaltres serà possible una Vallbona més neta i més sostenible.
En arribar a Òdena, ens vam trobar l'agradable sorpresa (foto, fixeu-vos bé) de que el cel estava ple de globus aerostàtics que tacaven el cel de tota mena de colors.
Al arribar al cim (mai millor dit) vam fer una pausa per descansar i esmorzar una mica. Les forces estaven als mínims i aquesta pausa ens va anar perfecte.
Després de la pausa vam continuar la ruta, en teoria de baixada, però alguns teníem les forces pel terra i qualsevol pujadeta sents feia un infern. A Montserrat Park vam tenir que aturar-nos novament per prendre una Coca-Cola i poder fer el camí de tornada amb una mica de la "chispa de la vida".
